Activitats Conferències i debats

Parlem de... els vuitanta

A càrrec de María Ruido, Marcelo Expósito i Tino Calabuig

18 feb. al 04 març 2017

Tino Calabuig

Tino Calabuig "La Ciudad es nuestra", 1975

El programa Parlem de vol generar espais de debat, a partir de les exposicions del museu, entre diferents agents i artistes de la ciutat i el públic que ens visita. És un espai de trobada que entén les exposicions com a poderosos dispositius activadors de la imaginació i generadors de discursos que sovint excedeixen les lectures previstes per la institució o preconcebudes per l’equip curatorial. En aquesta ocasió, compartirem la visió d’alguns dels artistes que participen en l’exposició Gelatina dura. Històries escamotejades dels 80. Els itineraris no pretenen explicar de manera exhaustiva totes les obres exposades, sinó mostrar-ne una selecció que permeti descobrir les particularitats i el context en què van ser creades y com són rebudes per cada grup de visitants.

PARLEM DELS VUITANTA
Tres recorreguts de la mà de tres artistes presents en l’exposició Gelatina dura que permetran una aproximació a la mostra des de perspectives singulars.

Programa

DISSABTES 18 I 25 DE FEBRER I 4 DE MARÇ DE 2017, A LES 19 h
Lloc: Sales d’exposició

DISSABTE 18 DE FEBRER
María Ruido
El meu recorregut per l’exposició Gelatina dura és una (re)visita a la meva pròpia història (familiar i política) i la genealogia que reconec i en la qual s’insereix el meu treball.
Com a dona que va créixer durant la Transició i que la va viure vicàriament a través de la militància familiar (i de la memòria de la militància familiar anterior i les seves herències), aquesta exposició conté moltes de les línies dels meus projectes, i sobretot, molts aspectes que han conformat la meva pròpia vida i els marcs de construcció de la meva feina (sobretot, com i per què em dedico a l’elaboració i la remescla d’imatges provenint d’una família de classe treballadora, el cost i les contradiccions que això m’ha suposat).
Recórrer aquesta exposició, atenent a la meva pròpia memòria i la memòria de la classe treballadora de l’Estat espanyol, és explicar la història des del cos, des de la subjectivitat, una de les formes més eficaces i desafiants de narrar les històries i qüestionar la Història.

María Ruido, artista, realitzadora, investigadora i docent.

DISSABTE 25 DE FEBRER
Marcelo Expósito
Els vuitanta: els anys en què vam perdre la innocència
Els anys vuitanta han estat objecte d’interpretacions contraposades, gairebé sense clarobscurs: els anys en què Espanya es va alliberar dels lligams d’una dictadura, submergint-se alegre en l’apoteosi de les llibertats, enfront dels anys en què l’essencial del franquisme va continuar amb altres noms, truncant les esperances de ruptura amb l’autoritarisme que va sotmetre el país durant gran part del segle passat. Això no obstant, els vuitanta van ser, com qualsevol època històrica, una fase de transició contradictòria, en què vam aprendre a exercir les llibertats alhora que ens adonàvem de la persistència de les inèrcies conservadores en les nostres societats. La cultura hi va exercir un paper central. En aquesta visita, proposo un recorregut per l’exposició Gelatina dura que s'aturarà en alguns elements destacats de la meva memòria dels anys vuitanta i noranta. Però sense nostàlgies: es tracta més aviat de revisar quins elements d’aquell període són importants per afrontar alguns reptes fonamentals dels processos actuals de canvi en el marc de la crisi, quan podríem trobar-nos implicats en una «segona transició» amb un final que encara no està escrit.

Marcelo Expósito, artista i activista polític, diputat al Congrés dels Diputats per En Comú Podem.

DISSABTE 4 DE MARÇ
Visita comentada amb Tino Calabuig
Crec que l’exposició Gelatina dura està plantejada com un gresol on 59 artistes bolquen treballs que tenen més a veure amb la política, la sociologia, la crítica social o l’anomenada contracultura dels vuitanta, que no pas amb els moviments i les tendències artístiques d’aquella dècada: res que ens recordi el que podíem veure en fires internacionals com París, Londres, Berlín, Frankfurt, Colònia, Basilea, Bolonya, Chicago, Miami, San Francisco, Madrid, Melbourne ...
No és, doncs, un recorregut per les obres d’artistes consagrats o maleïts dels setanta i vuitanta, sinó més aviat una amalgama d’obres, majoritàriament àcides, irrespectuoses i iconoclastes amb els cànons «oficials», i desvinculades del mercat de l’art d’aleshores i d’ara. En aquest sentit, potser és més apropiat parlar d’«art polític» o de consciència política de l’artista que és abans ciutadà que artista.
Lunes negro. Atocha 55 i La ciudad es nuestra (dos dels meus treballs exposats a Gelatina dura) tenen relació amb esdeveniments que s’estaven produint a les arenes movedisses de la Transició espanyola. ARCO 82 és realment una performance de mi mateix com a artista transvestit en cronista de la primera fira d’art d’Espanya.
«El mercat és un regulador de preus, i una fira és un mercat de mercats on els preus i la comparació dels preus estableixen el cànon per a tot l’any.» Aquesta frase, expressada per un comissari d’exposicions, respon a una de les moltes preguntes escrites sobre el mur a l’exposició. N’hi ha d’altres que tractaré de respondre si puc formular alguna resposta, encara que sigui políticament incorrecta.

Tino Calabuig, artista visual i realitzador.

Inscripció

Preu: 5 €/sessió. Gratuït amb carnet Amic. 30 places disponibles. Amb inscripció prèvia.

EntradesCompra les entrades online.

Contacte

Programes públics
macba@macba.cat
Tel: 93 481 33 68

Informació per al visitant

EntradesCompra les entrades online.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Continguts relacionats

Exposicions

Àudios

Publicacions