Fons de la Col·lecció

L'anàlisi del gest com a símbol de poder articula indistintament tant Portraits com Portrait. Mitjançant la sèrie d'onze fotoserigrafies que composen la primera proposta, Muntadas indaga entorn del discurs davant la càmera, una de les imatges més recurrents en el panorama mediàtic. L'acció apareix aïllada en l'espai i el temps, mentre que la identitat dels personatges es presenta voluntàriament sostreta, en un intent de descobrir aquells aspectes que configuren les seves respectives imatges públiques. D'aquesta manera, el micròfon, veritable estendard de la contemporaneïtat, no només adquireix un singular protagonisme, sinó que es converteix en pròtesi o potser en doble d'aquell qui l'utilitza.
A Portrait Muntadas recorre al moviment per investigar sobre el valor i la finalitat dels estereotips gestuals. Com si es tractés d'una cadenciosa coreografia, van desfilant per aquesta videoprojecció mans desproveïdes de qualsevol rostre, en la varietat de la qual s'endevina un discurs idèntic i fins i tot monòton. La lentitud amb què es presenten aquests gestos anònims posa en evidència els matisos més inesperats, i permet així reconstruir el conjunt d'intencions que animen la seva hipnòtica retòrica.