INTERVALOS és un institut teòric i clínic per treballar sobre l’actualitat del llenguatge artístic, dels discursos psicoanalítics i de les ciències socials, i per pensar el que es constitueix en els marges de la salut mental.

INTERVALOS té l’origen en dos espais formatius, un de clínic i un altre d’educatiu (PEI), creats pel MACBA. Està associat a Brumaria i s’anirà desenvolupant principalment a Barcelona, a La Casa de la Paraula. Els seus fundadors són: Montserrat Rodríguez, psicoanalista; Javier Codesal, artista visual; Blanca del Río, historiadora de l’art; i Lorena Fernández, psicoanalista. Col·laboren amb l’equip, entre d’altres, Ignasi Aballí, Pep Agut, Darío Corbeira, Dora García, Moritz Küng, Manolo Laguillo, Olvido García Valdés, Beatriz Langa i Vicente Montero.
En el fonament d’INTERVALOS hi trobem dues preguntes: hi ha cap relació entre la producció artística i la psicopatològica? I, en segon lloc: què hi ha entre l’aspecte terapèutic i el fet artístic? Sostenim que no hi ha cap relació entre art i psicopatologia, encara que comptem amb una gran producció d’escrits que insisteix en aquesta relació, perquè l’ús de tècniques i procediments artístics, sigui precari o magistral, no és garantia que el resultat constitueixi una producció artística. Perquè hi hagi producció artística hi ha d’haver artista: aquesta n’és la garantia, el treball amb el llenguatge d’aquest ésser parlant, l’artista, que se subjecta a l’Altre d’una manera extraordinària; perquè hi hagi psicopatologia, no hi ha d’haver un curs extraordinari del llenguatge, sinó un discurs polític sobre la salut mental vinculat a les estratègies del poder.
Presentem INTERVALOS amb la lectura que Javier Codesal i Montserrat Rodríguez faran d’Una política de la bogeria i d’algunes produccions d’Ignasi Aballí.

Per què un acostament a Tosquelles articulat amb l’obra d’Aballí?

– Perquè la primera lectura de Lacan, quan encara no existeix el terme «lacanià», es fa a Reus i a Barcelona, en els grups de lectura del psiquiatre Emili Mira, abans del cop d’estat que va donar lloc a la Guerra Civil. Aquest treball de Mira va posar a la maleta de Tosquelles la tesi doctoral de Lacan, De la psicosi paranoica i les seves relacions amb la personalitat (1933), estudi en el qual trontollen els principis de la psiquiatria dels seus contemporanis.

– Perquè amb Tosquelles entenem que la salut mental no és una exclusiva del camp de la psicopatologia, sinó una qüestió social i política: no sols cal sanejar l’hospital. Tosquelles compartia aquesta idea amb Freud i amb la lectura que Lacan va fer del text freudià.

– Perquè l’obra d’Ignasi Aballí argumenta que les produccions artístiques i les construccions psicoanalítiques en les psicosis comparteixen fonament: la «lletrificació» de la realitat del sentit, aquella part de l’inconscient que es pot traduir amb una lletra. L’assaig de Montserrat Rodríguez, Esquizofrenias y otros hechos de lenguaje. De la clínica analítica del Macba (2002-2013), recull i formula teòricament aquest supòsit.

Patrocinador principal d'activitats:
Estrella Damm
Auditori MACBA

Programa

DIMECRES 29 DE JUNY DE 2016, 19 h
Lloc: Auditori Meier
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68