Fons de la Col·lecció

Des de l’abstracció matèrica dels anys cinquanta, la Col·lecció evoluciona cap al pop europeu, les avantguardes dels anys seixanta i setanta, la centralitat de la paraula i l’experiència poètica, el retorn de la figuració fotogràfica i l’escultura antiminimalista dels anys vuitanta, fins arribar als creadors més joves. Aplega obres d’artistes locals, nacionals i internacionals, especialment sud-americans i dels països de l’Est i, des de fa poc temps, incorpora també obres d’artistes del Nord d’Àfrica, de l’Orient Mitjà i del món àrab.

Els fons provenen d’institucions del Consorci MACBA, com ara l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, però també hi han contribuït altres entitats, com la Diputació de Barcelona, i els particulars, amb donacions i acords de dipòsit. Cal destacar en aquest sentit el paper de la Fundació MACBA, constituïda l’any 1987 i membre fundador del Museu des del 1995, que s’encarrega específicament d’ampliar-ne el patrimoni. D’altra banda, el Centre d’Estudis i Documentació MACBA, creat el 2007, desenvolupa una faceta de col·leccionisme complementària amb la col·lecció tradicional.

Si en els seus inicis el Museu partia d’aquests fons independents (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Fundació MACBA), amb característiques diferenciades, els últims anys han estat decisius per dotar la Col·lecció MACBA d’una personalitat pròpia i per identificar propostes i hipòtesis de creixement. Aquestes hipòtesis s’han inspirat en els programes d’exposicions temporals que s’han anat trenant al llarg dels anys. Alguna d’aquestes exposicions ha determinat el que ara és una autèntica cultura de l’art i ha esdevingut, de fet, una tradició.