al

El 21 juny 1960 obria les portes el Museu d'Art Contemporani de Barcelona. S'havia instal·lat, després de buscar en va una ubicació més adequada, a la cúpula del cinema Coliseum, en un local cedit pel FAD al seu director, el crític i historiador Alexandre Cirici i Pellicer. La inauguració d'aquest Museu posava en relleu tant la tenacitat dels seus promotors, com les dificultats que es trobarien per fer realitat el projecte subjacent: la creació d'una plataforma d'irradiació de l'art contemporani a Catalunya.

L'obertura del Museu, tot i la seva precarietat, culminava una lluita que havia començat deu anys abans. La creació, el 1949, del Club 49, vertebrat pel galerista Joan Prats, s'ha de veure com el primer pas d'una trajectòria que desemboca, el 20 de març de 1956, en la creació de l'Associació d'Artistes Actuals (AAA), presidida per Alexandre Cirici, impulsora dels Salons de Maig i que, ja en la reunió fundacional, havia anunciat la seva voluntat de crear un museu d'art contemporani.

Aquest museu, que finalment es va constituir com una societat mercantil (amb un centenar de socis privats que tenien, majoritàriament, una sola acció de mil pessetes), va tenir una vida activa però breu: després d'organitzar vint-i-una exposicions d'artistes coetanis, catalans i forans, va haver de tancar les portes. La celebració, el febrer de 1963, d'una exposició titulada L'art i la pau, va posar de manifest els límits de la permissivitat davant del compromís que adoptava aquell nou art. En aquest context, les dificultats econòmiques, la vacil·lació de la institució que li havia de donar suport (la Diputació de Barcelona), conjuntament amb el temor d'alguns i els recels d'altres, van ser la causa de la inviabilitat del projecte.

Durant els primers mesos de funcionament, el nou Museu d'Art Contemporani de Barcelona, inaugurat el novembre de 1995, va voler retre homenatge, amb aquesta exposició, al seu antecessor més immediat, un projecte amb el qual creu coincidir no només en el nom , sinó també en l'ambició i el propòsit.

La reobertura de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on ara s'exposa de manera permanent una selecció de part dels fons del fallit Museu d'Art Contemporani, és a més una bona ocasió per reconstruir i reivindicar la memòria artística i cultural d'uns anys clau per a la recuperació de la cultura catalana.

A la columna de la dreta de "Continguts relacionats", disposes dels llistats descriptius dels materials i documents que composen aquest fons.