La persistència de la geometria Obres de les col·leccions de la Fundació ”la Caixa” i del MACBA

La persistència de la geometria mostra conjuntament obres de les col·leccions d'art contemporani de la Fundació "la Caixa" i del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA). L'exposició fruit de l'acord de col·laboració entre ambdues institucions, proposa un recorregut per les dues col·leccions a partir de l'ús de la geometria que s'ha fet a l'escultura i a la instal·lació des dels anys seixanta fins avui.

La geometria mai no ha deixat de ser present en l'art, tot i que ha estat en el segle XX quan més s'ha teoritzat sobre el seu ús. A les primeres dècades va estar íntimament lligada als conceptes d'abstracció i modernitat. El seu ús va facilitar l'allunyament de la representació de la realitat i va animar l'aspiració de crear un nou llenguatge visual que encarnés les idees de puresa i perfecció. A mitjan segle, la geometria va trobar un nou desenvolupament amb les formes elementals i simples que va imposar l'escultura, en particular, aquella originada pel minimalisme nord-americà. Els seus artífexs van despullar l'art abstracte de continguts simbòlics i el van baixar del pedestal idealista per a situar-lo al mateix nivell que les coses del món.

A la dècada dels anys seixanta, les formes geomètriques de l'escultura es van estendre a altres pràctiques —que inclouen instal·lacions, pel·lícules, vídeos i fotografies— amb les quals es van explorar diferents aspectes de la construcció de l'obra d'art: la seva naturalesa performativa, el procés, les propietats de la llum i el caràcter temporal de la percepció. Des d'aquell moment, la forma geomètrica s'ha fet servir amb una nova actitud. Des d'aquell moment, la forma geomètrica s'ha utilitzat amb una nova actitud, que apel·la tant al caràcter sensorial com a una reflexió de caire cultural, social o política. Molts artistes contemporanis han reutilitzat el vocabulari geomètric com estil i model de representació, i l'han convertit en un recipient de nous continguts. Es així com la geometria abandona el concepte d'abstracció i s'omple de contingut figuratiu o d'una intenció referencial.