al

Garden Conversation parteix d’un fet històric del qual s’ha parlat molt, però que no ha estat documentat: la trobada a l’ambaixada marroquina del Caire, el gener de 1959, d’Ernesto «Che» Guevara (1928-1967) amb l’exiliat marroquí, antic heroi de la Guerra del Rif, Abdelkrim El Khattabi (1882-1963). Precursor de la lluita anticolonialista, Khattabi s’havia enfrontat a dos exèrcits, el francés i l’espanyol, i havia inventat i posat a prova modernes tàctiques de guerrilla que van inspirar molts líders independentistes, com Ho Chi Minh i el mateix Che Guevara.

Cinquanta-cinc anys després d’aquella trobada, i gairebé tres d’ençà que va esclatar la Primavera Àrab, Bouchra Khalili examina una hipòtesi en forma de meditació poètica: de què parlarien els espectres de Guevara i de Khattabi si es trobessin avui dia. Seguint les tesis de Walter Benjamin a Sobre el concepte d’història i la idea de «fantologia» (hantologie) tal com la defineix Jacques Derrida dins Spectres de Marx (1993), l’artista entén la història com una constel·lació de vestigis del passat que assetgen i conformen el present, i acaben obrint una finestra per a la percepció d’un potencial futur.

En el cas de Garden Conversation, Khalili utilitza una sèrie de desplaçaments en termes d’història, geografia, llenguatge i plantejament visual que li permetin construir la seva hipòtesi: «Què passaria si un noi i una noia àrabs es trobessin, encarnant literalment les paraules de Guevara i de Khattabi, per parlar de la lluita, els seus mitjans i els seus objectius? I si cada un d’ells parlés en la seva llengua –àrab marroquí i àrab iraquià– i tanmateix s’entenguessin perfectament? I decidissin trobar-se en un lloc que és encara una possessió colonial, una de les més antigues del món? I la conversa es produís en un espai heteròpic –mig jardí, mig bosc– que limita, per una banda, amb un camp d’entrenament militar espanyol; per una altra, amb el mar; i finalment amb una tanca, que aïlla la ciutat del territori marroquí i que, des de fa gairebé vint anys, serveix per impedir que els migrants assoleixin aquest racó d’Europa dins el continent africà?». Com diu un dels personatges de la pel·lícula:

Per això el més important
és preparar les ments per a l'anhel més etern,
el dret dels pobles a decidir.

L’obra de Khalili ens recorda que, des de la segona meitat del segle XX, els processos d’emancipació nacional han estat determinats per visions radicals, de canvi profund de la societat. Garden Conversation escenifica les condicions en què els ideals independentistes i els ideals revolucionaris es perceben com a ombres de la història, confrontades a la realitat del present.

Nascuda al Marroc el 1975, Bouchra Khalili realitza treballs en vídeo, ja sigui monocanal o en format d’instal·lació, des de 2002. Aquest mitjà li permet eludir les fronteres entre disciplines i desenvolupar la seva obra a mig camí entre el cinema i les arts visuals, el documental i l’obra experimental. Els seus vídeos exploren l’àrea mediterrània com un territori dedicat a una existència errant i nòmada. L’artista produeix representacions de la dimensió mental d’aquests espais situant-los en una experiència perceptiva insòlita, i d’aquesta manera dóna testimoni de la realitat contemporània de l’emigració.

Khalili ha mostrat el seu treball en nombroses exposicions col·lectives arreu del món. Ha obtingut diversos premis i distincions, entre els quals destaquen l’Abraaj Group Award de 2014, el DAAD de Berlín el 2012, el Premi al millor projecte al Festival LOOP de Barcelona el 2011 i el Premi Louis Lumière a França el 2005.


Continguts relacionats

Activitats

Imatges

Garden Conversation Foto: Anna Cerdà
Garden Conversation Foto: Anna Cerdà
Garden Conversation Foto: Anna Cerdà
Garden Conversation Foto: Anna Cerdà