Fons de la Col·lecció

L’obra de Zush es caracteritza per la construcció d’una mitologia personal de naturalesa autobiogràfica. Aquesta cartografia pròpia es nodreix de l’acumulació d’imatges que fan referència a les nocions de cos —i totes les seves extensions: ment, sexe i temps—, i de la creació d’una escriptura, un codi personal —asura— que pretén expressar tot allò que no és possible explicar d’una manera racional. Aquests elements organitzen múltiples universos paral•lels que mantenen un delicat equilibri entre el que és aparentment caòtic i monstruós i la composició racional. La voluntat de dessacralitzar la figura de l’artista i la seva diversitat d’interessos han dut Zush a fer servir un extens espectre de mitjans que el fan difícil de catalogar: de la pintura, el dibuix i el grafisme als assemblages, la fotografia i el collage, el llibre, l’enregistrament sonor…
Zush ha manifestat sovint la seva confiança en el potencial creatiu de totes les persones, i també en el caràcter terapèutic de l’art. Per a ell, qualsevol persona conté potencialment un artista, un científic i un místic. Com en l’obra d’artistes com Henri Michaux, Odilon Redon, Max Ernst, Antonin Artaud o molts més que han treballat en els límits entre la raó i la bogeria, l’obra de Zush expressa les múltiples personalitats que poblen la nostra consciència, altres realitats que la raó no és capaç d’expressar i que troben en la creació artística un territori alliberador que atorga a l’art un paper catàrtic i, d’alguna manera, terapèutic.