Cairo Newsstand, 2010

Cairo Newsstand (Quiosc del Caire, 2010) recrea un quiosc informal com els que hi ha als carrers del Caire. Tot i que a primer cop d’ull la instal·lació sembla una reconstrucció literal d’un quiosc d’aquesta ciutat, ha estat totalment manipulada. Cada pila de diaris conté seixanta portades del mateix diari i del mateix dia, amb alguns dels diaris de més tirada com The Egiptian Gazette. Cada portada de cada pila està subjecta amb una pedra com fan els quiosquers egipcis. Les pedres que fan de petjapapers, però, són de cartró. Han estat elaborades pel mateix artista amb pàgines de paper de diari. Quant a les portades dels diaris, rèpliques de publicacions reals, Francesc Ruiz hi ha sobreimprès un globus de text –com els que s’utilitzen als còmics– per fer parlar sense censura a polítics i altres personatges públics amb frases que van des de la saviesa popular a l’al·legoria política. D’aquesta manera, en una espècie de trompe l’oeuil i per mitjà de la visibilitat de l’espai públic, l’artista critica el govern i la situació social i política que es viu en aquest país del nord de l’Àfrica.

La peça The Green Detour es tracta d’un còmic o una fotonovel·la per capítols que barreja les aventures de quatre dels principals personatges de la història del còmic egipci, una història marcada per la censura. El relat, imprès en tinta verda i que es llegeix a la manera àrab, de dreta a esquerra, explica les peripècies d’aquests personatges per la ciutat del Caire a la recerca de la primera llibreria del país especialitzada en còmics, un projecte que finalment no es va arribar a veure la llum. Extrets dels seus contextos de ficció originals i posats a circular pels carrers reals del Caire, intenten llegir la seva pròpia herència a través de la ciutat: Tintin (i la seva complicitat amb l’orientalisme d’Hergé), l’ànec Donald (la icona de Disney més coneguda a Egipte des de la seva traducció a l’àrab a la darreria dels anys cinquanta), Samir (estrella epònima de la primera tira còmica autòctona editada a Egipte), i el Ciutadà Esgotat (l’esquelètic i desmoralitzat govern esclau aparegut al còmic Flash fins que va ser prohibit pel règim de Mubarak als anys noranta). Els quatre personatges entren al Museu Egipci i el Ciutadà Esgotat es troba immers en una manifestació de treballadors oprimits prop de la plaça Tahrir. Dos mesos després de la creació de The Green Detour, en aquesta plaça es va produir la revolució de 2011.

En la primera presentació de l’obra al Caire, si bé el primer volum de The Green Detour es podia agafar a l’espai expositiu del Contemporary Image Collective, per llegir el següent capítol calia seguir les indicacions de la història i els personatges, que guiaven cap al proper lloc de distribució, en algun carrer de la ciutat. Per poder llegir tot el relat, calia buscar els nou capítols en diversos punts del Caire. D’una forma que combina visualitat i discurs, espontaneïtat i registre intel·lectual, intriga i crítica, l’artista aconsegueix que els còmics surtin del seu suposat context d’origen, socialment popular, i facin de comentaristes socials.