Beaux Arts, 1992

Rogelio López Cuenca se serveix de l’apropiacionisme per sabotejar i posar en qüestió l’ordre assumit de les coses. Si en altres treballs parteix de la senyalística i el mobiliari urbans i d’eslògans a l’ús, a Beaux Arts utilitza la imatge comercial de grans marques i empreses per portar l’art a l’espai públic i qüestionar el seu paper en l’economia. Els logos de conegudes multinacionals i organitzacions dels anys noranta li serveixen per compondre les sigles B-E-A-U-X-A-R-T-S. L’artista desdibuixa així la distinció entre signe i referent, provocant un curtcircuit en l’imaginari comú. Per López Cuenca, aquesta apropiació d’elements de comunicació, com el logotip, funciona com un poema trobat. Conscient que avui, per intervenir en el món, cal intervenir en la representació del món, López Cuenca no renuncia a la ironia, l’humor i l’esperança de revertir el curs de les coses en favor de la poesia i de l’art.