Art contemporani. Nivell zero

David Pablo, formador del curs, és llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Anàlisi i Gestió del Patrimoni Artístic amb la tesina L’hora blava. La poètica nocturna i crepuscular a l’entorn del Modernisme (2011).Especialista en decadentisme de finals del segle XIX i art contemporani, la seva trajectòria professional s’ha focalitzat des de l'any 2008 en l’àmbit de la pedagogia de l’art conceptualitzant i implementant projectes educatius, visites guiades i workshops a museus i institucions culturals de Barcelona dirigits a un ampli ventall de públic, tant escolar com adult. Actualment compagina la seva activitat impartint cursos de formació continuada per professorat al MACBA amb col·laboracions a altres institucions com el Museu Nacional d’Art de Catalunya o el Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, on imparteix cursos d’art i programes de visites culturals adreçats a gent gran.

ARTISTES CONVIDATS
Toni Giró participa en el curs explicant alguns del seus projectes en el marc de l'exposició “Economies del desgast”, impulsada per ACVic i comissariada per Magdala Perpinyà. L'obra de Toni Giró ofereix una mirada irònica, no exempta de cert sentit de l'humor, sobre els perills i les trampes que desplega el tardocapitalisme. L’artista es situa en el rastreig d’una expressió plàstica que qüestiona la lògica de determinades dinàmiques de poder, que empenyen la societat cap a un destí incert, i amb unes conseqüències nefastes de l’alienació d’una societat de consum immersa en l’abundància. En aquest context, els drets dels ciutadans han quedat subrogats als beneficis del mercat. La relació entre art, pensament crític i context socio-econòmic, són elements que ell introduirà a partir de la seva obra.

Mar Serinyà realitza intervencions entre la performance i el land art on experimenta com es relacionen el cos, el traç i l’entorn. En el seu acte de dibuixar hi intervé tot el cos, des d’un dit, al braç, a la postura de l’esquena, el cap… en una successió de moviments quasi coreogràfics que van deixant petjada dins les seves obres. Unes obres efímeres la memòria de les quals es conserva en fotografies que remeten a la immaterialitat dels mitjans digitals i que generen una experiència creativa de catarsis. En la seva darrera col·laboració amb el Bòlit, Traçant el riu, l’artista va jugar amb l’aigua dels rius de la ciutat per evidenciar com el cos pot modelar atzarosament els corrents mentre repensava la bellesa i la mirada sobre aquests i plantejava una reflexió sobre l’espai en el qual es mou l’artista.