"A cel obert. Activacions d’allò sensible, invencions de sentit". Una proposta curatorial no realitzada per a la 30a Biennal de São Paulo

Conferència PEI Obert a càrrec de Suely Rolnik

A cel obert, el lloc/concepte que vam plantejar en el nostre projecte per a la 30a Biennal de São Paulo, ens remet a un camp semàntic de ressonàncies múltiples. En el projecte, aquestes ressonàncies convergien en la idea d’airejar la Biennal de São Paulo, com una aportació per reprendre’n l’estatut original dels anys cinquanta, de plataforma de sustentació i d’accionament del pensament artístic al Brasil, en diàleg amb les diverses maneres en què els aires del temps travessaven l’art en l’àmbit internacional en aquell període. La idea era que aquest aire renovat es pogués propagar pel territori de l’art al Brasil, en l’imaginari del qual la institució té una forta presència i un gran poder de contaminació. Però, com es podia activar la seva potència d’existir a cel obert a la Biennal i, amb ella, activar aquesta potència en la figura del curador, en la idea d’exposició, en el territori de l’art i, més essencialment, en l’art mateix?

Suely Rolnik és psicoanalista, assagista i professora de Psicologia Clínica de la Universitat Catòlica de São Paulo, on coordina el Nucli d'Estudis de la Subjetivitat. Entre 1970 i 1979 es va exiliar a París, on es va graduar en filosofia, ciències socials i psicologia. En aquesta època va començar la seva relació amb el filòsof Gilles Deleuze —de qui va traduir part de l'obra al portuguès— i amb Félix Guattari. També es remunta a aquest període la seva amistat amb l'artista Lygia Clark, l'última obra de la qual, Estruturação do self, va ser el tema de la seva tesi a França (1978) i del projecte de recerca Nós somos o molde. A vocês cabe o sopro. Lygia Clark, da obra ao acontecimento. És autora de Micropolítica. Cartografias do desejo (1986; 7a edició revisada, 2005), escrit en col·laboració amb Guattari, i col·labora regularment amb revistes com Multitudes, Traffic, Chimères, Parkett i Trópico.